Gràcia tindrà un Ateneu de Fabricació

Aquesta setmana s’ha aprovat la mesura de govern per impulsar i desenvolupar un Ateneu de Fabricació a Gràcia. Un espai de creació i formació on les persones podran aprendre, treballar i col·laborar per fer realitat idees que transformin l’entorn i contribueixin al desenvolupament social.

Ateneu de Fabricació Gràcia creacióL’Ateneu de Fabricació s’ubicarà a una antiga nau al carrer del Perill i estarà centrat en projectes que  de recuperació d’eines, materials i processos tradicionals, així com el foment de la sostenibilitat a través del reciclatge i reaprofitament.

Actualment la Xarxa d’Ateneus està formada per tres centres, a les Corts, Ciutat Meridiana i a la Fàbrica del Sol de la Barceloneta. La intenció és que n’hi hagi un a cada districte.

Us deixo un vídeo on explica molt bé el model d’economia col·laborativa en que es basa el projecte:

 

Quins projectes d’economia social volem?

Demà dimecres, 16 de març a les 18h, l’Espai Jove de Fontana acollirà el debat sobre l’Economia Social i Solidària a Gràcia. Es tracta d’un dels debats que formen part de les cites presencials per decidir quina Barcelona volem.

Segons l’informe “l’Economia Social i Solidària a Barcelona” a la capital catalana existeixen 4.718 iniciatives econòmiques d’economia social i solidària, que representen el 2,8% del total del teixit empresarial amb més de 53.000 persones contractades. La facturació del sector s’enfila fins els 3.750 milions d’euros i significa el 7% del PIB barceloní.

L’estudi fa una fotografia per barris de Barcelona i el resultat és que l’Eixample té 892 empreses, el 19% del total de la capital catalana; el districte de Sant Martí 574 iniciatives, el 12% i el districte de Gràcia 538 representant el 11%.

Font: Informe

Font: Informe ESS a Barcelona

Les altres economies s’obren pas a la ciutat de Barcelona. Són fetes de gestos quotidians, de milers d’iniciatives en el treball, en el consum, en l’estalvi, en la cura de les persones i de l’entorn. Són formes de relació que posen la resolució de les necessitats personals i col·lectives en el centre de la seva activitat; i ho fan des d’un valors, i sobretot des d’unes pràctiques, que no subordinen allò social cap allò econòmic, sinó que enllacen ambdues esferes perquè les saben interdependents i ajustades a la complexitat de la vida social.

A Barcelona, les iniciatives socioeconòmiques segueixen lògiques basades en els valors de la cooperació, la igualtat, l’autogestió. Conformen un àmbit propi, diferent tant del privat capitalista com del públic estatal, esdevenint, com diria Jordi Garcia Jané, “la dimensió econòmica de l’esfera pública no estatal”.